Aquest divendres només arribar vaig notar què algú m'estava abraçant, en Moha! Només arribar va venir corrents i em va abraçar i jo vaig mirar-lo i el vaig veure tabraçant-me:) (que maco és!) s'ha de dir que em vaig emocionar una mica i tot, siguem sincers, que un/a nen/a petitó, de 6 o 7 anyets et mostri el carinyo cap a tu.. agrada i molt!
Bueno aquest divendres em seguit pintant el quadre, uns seguien amb el primer quadre de les teulades blaves, i d'altres començaven o acabaven l'altre. Vaig repartir-lis colors etc.
Després d'ajudar a en Moha i que acabés, ell se'n va anar a jugar a castells amb els playmobil amb el Jordi etc. I jo vaig intentar jugar-hi també, però això de jugar a castells etc, encara que ho intenti no sé possar-hi l'emoció que ells hi possen, així que vaig anar a ajudar a en Marcos que havia faltat el divendres passat i anava per el primer quadre. Vaig estar parlan amb la Paula, en Marcos etc, parlavem dels dibuixos que els hi agrada i quins m'agraden a mi, em va divertir parla amb ells:) La Paula em va ajudar a ajudar al Marcos a que acabés, després ja vam tenir que recollir per anar a veure a la Vella Qüaresma, però avans d'anar-hi la Paula em va donar el dibuix que m'havia fet! QUE MACA! em va agradar molt que em fes el dibuix!:)
Després vam anar a veure-la, ens va dir que estava una mica enfadada però tenia una sorpresa, l'altre pista! era una " a " ("anem a..") Després li vam tallar una altra cama i tenia una altre sorpresa! una caixeta què tirant-li la pols màgica li apareixien uns "regalets" per a cada classe! un dibuix. A nosaltres, els ratolins, ens va donar un paperet amb un dibuix d'un ratolí!
Quan vam tornar a la classe, vaig portar a la Lola a cavallet fins la classe, però la Raquel em va dir que això no ho puc fer ( cosa que no entenc, vale si, es un cole, pero si no vaig mai amb ells al pati a jugar, quan faig el tonto una mica amb ells? no es que m'enfadi ni res per l'estil, però m'agradaria poder fer coses així amb ells, com agafarlos i pujar-los; que sempre m'ho demanen) bueno, després em vaig emocionar de nou, perquè estava recolzada a la porta i ve en Marcos i se'm posa al costat mig abraçant-me, que maco què és! encara que és un altre trasto! i al cap d'una estona noto algú què m'abraça; la Paula, i un altre cop em vaig emocionar.. si es que són tan macos!
I passats uns minuts els van venir a buscar a tots i finalment vaig marxar, assegurant-me, com sempre, que la Raquel no necessités el meu ajut per a recollir o qualsevol cosa.
miércoles, 3 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Un blog molt treballat, felicitats
ResponderEliminarbon cap de setman
Àlex
Caldria posar les entrades del 2009
ResponderEliminar