19 de febrer del 2010

Avui els ratolins han seguit amb els dibuixos de pintar amb ceres, i els que acabaven començaben un altre, però amb colors de fusta, i aquest cop el quadre era d'un noi, una noia i un mico. Avans de començar a ajudar Moha he vist que a la seva taula s'estaven ficant amb ell i he anat aviam que passava. Els hi he dit que això no es deia, després he anat amb en Moha que estava enfadat ( amb tota la raó del món) però s'havia posat rabiós i havia començat a fer el mateix que els demés; ficar-se amb ells, com ells feien amb ell. Jo li he explicat què si es fica com ells no guanyara res, i li he explicat una història; li he dit: - Mira Moha t'explico; jo un cop estava amb el meu cosí i ell volia fer-me emprenyar i em va començar a donar patades, però jo no feia res, no el feia cas, llavors cada cop em feia patades més fortes perquè volia que m'emprenyés, pero jo feia com si res, llavors es va enrabiar molt molt i es va posar a plorar, i com jo no vaig enfadar-me amb ell ni el vaig pegar ni res, vaig guanyar, perquè al no fer-li cas ell es va enfadar i va perdre, així que tu has de fer el mateix, si es fiquen amb tu i no els fas cas, com que veuran que te's igual guanyaràs tu! Al explicar-li això va fer un somriure molt gran i va deixar de fer-lis cas. Em va fer gràcia perquè em pensava que no em faria cas però si, i em vaig sentir satisfeta al haberli ensenyat una cosa més, encara que espero que s'enrecordi d'això per altres vegadas que li passi el mateix. Després d'explicar-li allò em vaig posar a ajudar-lo en el dibuix de clors de fusta, vam començar a pintar-lo, portavam un rato, el vaig acompanyar al ordinador perquè veies com estava pintat el real, però al cap d'una estona es va emprenyar amb mi no recordo ben bé per quin motiu; per alguna cosa de que li vaig di que ho pintés d'un color i ell no volia, però s'havia de fer així, i com és un tossut i ho volia fer a la seva manera i jo li deia que no, es va emprenyar i va deixar de pintar. Llavors jo vaig agafar i em vaig possar a ajudar a pintar a en Pau, més tard quan portava una estona en Moha va venir sense que ningú li ho digués i em va preguntar si ho estava fent bé i que si l'ajudava (una manera de demanar-me perdó i ajuda però sense fer servir la paraula) li vaig dir que sí i li vaig dir el següent color que podia fer servir. Poc després ens vam possar a recullir i vam anar a veura la Vella Quaresma. Estavan P3, P4, P5 i nosaltres 1r (els ratolins i els esquirols). La Vella Quaresma tenia una nota amagada per a nosaltres que deia que no la molestessim, que estava farta de tants crits etc etc, després li vam treura una cama on tenia una nota que possava: anem. després li vam cantar tots plegats la seva cançó i vam tornar a les classes. Alguns em van donar un petó, l'Adrià em va prometre també un dibuix, i la Paula em va recordar que me'l faria i poc després els van venir a buscar i se'n van anar.