12 de març del 2010

Avui he arribat tard perquè m'he hagut de quedar al institut per repassar una assignatura que em costa i dilluns tenim l'examen. Avui quan he arribat tots han cridat el meu nom i tots volien que els ajudes a fer una feina que havia manat la Raquel; retallar diferents ulls, boques, etc formant una cara de Picasso! Jo volia ajudar a tots, però principalment estic per ajudar a en Mohamed que li costa més i he començat per ell. M'he adonat que han canviat de lloc a alguns de la classe i ara el Moha (que s'asseia sol) s'asseu amb la Lucía, que m'encanta com és i com pinta :)
Vaig començar a ajudar a en Moha m'entres navam decidint quins colors posavem i a on enganxavem els ulls, la boca... En Pau va venir per ensenyar-me el seu dibuix aviam si m'agradava ( em va agradar, no era real, tenia els ulls per cantons diferents, la boca inclinada i per això, molt original!) llavors tots, com no, em van començar a ensenyar els seus dibuixos. Poc després en Moha va acabar però just quan anavem a veure la Vella Quaresme, quina pista obtindrem avui? la pista va ser: Anem a... Berenar! tots van començar a cridar, saltar, riure, tots ficaven un sumriure d'orella a orella i amb cara d'entremaliats.. i l'única cosa que se'm va passar pere l cap en aquell moment va ser: Ja veuràs tu la que m'espera quan anem a berenar..! Serà pitjor que montar a la Montanya Russa! Vam marxar cap a las classes, tots corrien feliços, saltan i rient, vam arribar i no donava temps a seguir pintant, vam recullir tots junts la classe, els paperets de terra, els llapissos tirats, les gomes, etc i quan tot estava apunt em vaig asseure a la cadira d'en Moha i ell sobre la meva falda (és més maco d'avegades..!), poc després la Raquel va començar un conte, tractava d'uns gegants, però he d'admetre que no vaig prestar atenció a aquell conte, em vaig quedar observant a cada un d'ells com escoltaven i les cares que posaven de " i que més? :O " són tan inocents i tan adorables..
Al cap d'una estona ja vam marxar tots, però vaig avissar a la Raquel que divendres vinent no podria venir perquè tenia un dinar familiar, però realment preferia anar a veure'ls a ells.